Joan Miquel Oliver



Ahir primer dia de BAM, però me’l vaig prendre una mica de relax. Tant, que només vaig anar a veure a Joan Miquel Oliver a la plaça del CCCB. Només havia sentit dues cançons del seu disc, una d’elles -com ell mateix va dir- “la de Los 40 Principales”, Surfistes a càmera lenta. Coneixia, però, a Antònia Font, i he de dir que tot i que no en sóc fan, tenen algunes cançons prou bones.

Del que sí que em puc convertir en fan és del propi Joan Miquel Oliver. Va fer alguna cosa així com pop electrònic friqui espacial, just el tipus de pop que m’agrada. I la cançó per al record, la que va fer que la gent aplaudís entusiasmada, no va ser Surfistes a càmera lenta, sinó una espècie de boutade en què l’Oliver es dedicava a llegir una llista amb els mobles que tenien les habitacions del seu pis d’estudiant.

Impresionantment senzill i bo, el chaval.

Anuncios