Nevermind de Nirvana (jarl)


Des de fa uns mesos torno a ser fidel espectador de l’Sputnik, que està programant documentals musicals força interessants.

Aquestes últimes setmanes està emetent una sèrie que explica com es van produir alguns discos considerats clàssics. Fa dues setmanes parlaven de Transformer de Lou Reed, i la setmana passada, Nevermind de Nirvana.

Si abandoneu la web en aquest moment no us ho tindré en compte. La informació que la nostra generació ha rebut sobre Nirvana ja ha sobrepassat els límits raonables. El fet és que, curiosament, aquest documental va aconseguir aportar-me informació nova i interessant sobre un tema excessivament recorrent.

I quin va ser el seu secret? Parlar de la música de Nirvana i no de les penes de Nirvana. En cap moment es va anomenar la mort de Kurt Cobain i del que sí que es va parlar de manera exhaustiva és de les cançons del disc. Unes cançons que, d’altra banda, i una dècada després que les sentís per primera vegada, se m’han mostrat renovadament genials.

I deixem-ho aquí (sí és que heu aguantat fins aquí un post que tracta sobre aquest tema).

Anuncios