L’home més gafe del món

Heu vist alguna vegada les retransmissions que el Canal 33 fa del certamen L’home més fort del món? Si hi hagués una variant amb dibuixants de còmics gafes jo ocuparia una de les primeres posicions. Els antecedents són clars:

La primera tira còmica que vaig publicar –més enllà del meu propi fanzine- va aparèixer a Fak d’Arts, una revisteta que es distribuïa per diversos bars de la província de Barcelona de manera gratuïta. Tres o quatre números després de la meva publicació, quan ja m’havia fet a la idea de dibuixar una tira per a cada número, la revista va morir envoltada de rumors sobre infidelitats (sí, sí, sexuals) entre els responsables de la revista.

El mateix va passar el primer cop que em van publicar un text sobre còmics i cinema. Va ser a la revista musical madrilenya Era Magazine. Una revista gratuïta que arribava última a la cursa de la premsa fashion i que, suposo que per això mateix, era capaç d’acceptar-me com a col·laborador. Un any va durar la cosa, temps suficient per rebre les meves ones gafístiques.

I tot aquest rotllo em ve al cap perquè el diari Mes a mes de l’Associació de Veïns de Badalona anuncia tancament “per motius econòmics i discrepàncies ideològiques”. La meva vinyeta política mensual se’n va a norris. I el poder del meu gafe, in crescendo.

Anuncios