Una ilustración del fin del mundo (y sus referencias)

He actualizado mi portfolio con algunos proyectos pendientes, echadle un vistazo en www.ferranesteve.com

Uno de ellos es esta ilustración que dibujé hará cosa de un año para Fin Kit, una lata sellada herméticamente que guarda una colección de tarjetas ilustradas. La idea es que el objeto sirva como ‘cápsula del tiempo’ en la que los 30 ilustradores participantes podemos depositar un mensaje para las generaciones futuras en caso de que sobrevivan a una hipotética catástrofe apocalíptica.

finkit

Como la temática es muy sugerente estuve buceando en muchísimas referencias, la mayoría de ellas bastante tétricas. Incluso creé un tablero en Pinterest al respecto: Memento Mori & Other Disasters. Desgrano aquí las que usé directamente para la ilustración.

El mensaje a las generaciones futuras (What we were, you are; what we are, you will be) está sacado de la leyenda ‘Los tres vivos y los tres muertos’. En Wikipedia: “On a ride or hunt, three young gentlemen meet three cadavers (sometimes described as their ancestors) who warn them, Quod fuimus, estis; quod sumus, vos eritis.”

En lo gráfico, descubrí un libro medieval ilustrado llamado Las Crónicas de Núremberg. Se imprimió en 1493, y narra la historia universal a partir de la Biblia incluyendo muchos grabados que se pueden ver en alta resolución en esta página.

De este saqué la idea del círculo central para el mensaje.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

De este saqué los rayos

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

De este grabado sobre Sodoma y Gomorra saqué los rayos y la idea de los edificios cayendo.

nuremberg-chronicle-03

Luego, y como no podía ser de otro modo en una crónica apocalíptica, estuve echando un ojo a ‘El triunfo de la muerte’ de Pieter Brueghel el Viejo. Y saqué un par de detalles, el esqueleto tocando la campana en un árbol y ell hombre ahorcándose.

triumph-dead

triumph-dead-detail-01

triumph-dead-detail-02

Anuncios

TIC i productivitat en l’empresa periodística. El cas del Daily Telegraph

daily telegrah newsroom 02

No fa ni un mes, l’editor en cap de Telegraph Media Group, Jason Seiken, va desvelar que el diari Daily Telegraph havia començat a implementar un canvi en el seu model empresarial. Segons va afirmar, el diari vol convertir-se en una empresa fonamentalment digital, posant el focus de la producció en els continguts online i fent-los servir com a base per al diari imprès, i no a la inversa.

És de sobres conegut l’impacte que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació han tingut en les empreses informatives, però aquestes declaracions sorprenen en la mesura que, tan sols fa 6 anys, el Daily Telegraph era considerat ‘el model de referència’ en integració digital, tal i com l’anomenaven Salaverría i Negredo (2008) en un article del mateix títol.

Com és que en tan sols 6 anys el diari necessita una reconversió digital encara més profunda? S’aprofitarà l’article de Salaverría i Negredo, així com l’anunci d’aquesta segona transformació digital del Daily Telegraph per analitzar com les TIC afecten la productivitat de l’empresa periodística de manera directa i indirecta. Per a això, es farà servir com a marc de referència l’estudi de l’impacte de les TIC en la productivitat de les empreses de Billón i altres (2007).

Ordinadors, càmeres , telèfons. Efectes directes de la inversió en TIC

Com estudien Billón i altres, l’evidència de l’impacte de les TIC en la productivitat de les empreses és variable, especialment pel que fa a sectors econòmics. En el cas de l’empresa periodística, però, que podem considerar una empresa intensiva en l’ús de les TIC, els efectes de la inversió semblen força evidents. Només cal pensar en la redacció periodística de fa 3 o 4 dècades, sense connexió a Internet ni correu electrònic, però tampoc sense càmeres digitals ni telèfons mòbils; per fer-nos una idea de com la inversió directa de capital TIC ha millorat la Productivitat Total dels Factors en aquest tipus d’empresa.

Però derivada d’aquesta inversió de capital també es produeix un impacte en el treball. Els ordinadors per sí sols contribueixen de manera enorme a millorar la productivitat de l’empresa, però també fan sorgir noves necessitat de qualificació, canvis en la composició de la plantilla i en la seva remuneració.

En el cas de la primera transformació del Daily Telegraph, la inversió en TIC va requerir periodistes capaços d’aprendre noves eines de redacció i edició, com ara el programa Escenic, que permet l’edició simultània d’un text per a l’edició empresa i per a la pàgina web.

L’entorn digital i les preferències de consum, però, canvien de manera molt ràpida, i en l’actualitat el Daily Telegraph comença a requerir noves capacitacions. A més de les periodístiques tradicionals i a les digitals ja adoptades, es demana als periodistes del diari que aprofundeixen en 4 nous coneixements:

  1. Xarxes socials, per tal de difondre els continguts.
  2. Enregistrament i edició de vídeo, per adaptar-se al consum online.
  3. Analítica web, per mesurar i aprendre de l’efectivitat d’alguns textos.
  4. SEO, per aprendre a posicionar millor els continguts en els buscadors.

Aquest canvi en la qualificació requerida ha de venir acompanyat d’un cultura de negoci compartida, perquè com podem comprovar, la necessitat d’adaptació és continuada però això no es tradueix necessàriament en un increment salarial.

Rapidesa i flexibilitat. Inversió en TIC i factors no teconlògics

Tal i com recullen Salaverría i Negredo (2008), el procès de transformació digital del Daily Telegraph en torn a l’any 2006 es va fonametar en un canvi cultural. Les empreses periodístiques havien d’abandonar la idea que les notícies es llegeixen pel matí. Els lectors volen informació a tota hora, i els mitjans han d’adaptar-se a aquesta demanda. Les eines digitals faciliten aquesta tasca, especialment pel que fa a la publicació ràpida de notícies, però també pel que fa a la millora dels fluxos informatius entre treballadors, fonts  i equips de treball.

En aquell primer moment, el Daily Telegraph va evidenciar la intencionalitat del seu canvi cultural fins i tot en allò físic: La companyia va canviar d’edifici per agrupar tots els treballadors del grup empresarial en una única sala. La sala, a més, s’organitzava en forma d’estel, situant-se al centre els caps de secció de manera que la presa de decisions fos més àgil. Aquesta estructura es va convertir en icònica, reforçada a més per les pantalles gegants que presidien la redacció, que insistien en la idea que el diari havia de respondre a l’actualitat minut a minut.

daily telegrah newsroom

En l’estratègia actual de reforç digital, el Daily Telegraph es planteja altres aspectes organitzatius i de capital humà per adaptar-se a les necessitats actuals:

  • Torns de treball: Hi haurà dos torns al dia, un començant a les 6 del matí, l’altre acabant a les 12 de la nit, de manera que es puguin cobrir totes les franges de lectura i especialment el matí, quan hi ha més gent consultant diaris a Internet.
  • Tres velocitats per tractar la informació. El periodista ha de ser capaç de respondre a l’actualitat del moment de manera ràpida i flexible. Aquesta resposta pot ser en tres fases: 1) publicar una peça ràpida, per després 2) tractar-la més a fons i si cal, 3) fer una peça en profunditat o fins i tot incloure-la en apartats d’opinió.
  • Continguts al llarg de tot el dia: Cada secció haurà d’elaborar 5 propostes diàries de contingut, i entre elles, al menys un vídeo, algun material per a xarxes socials i un interactiu.

L’impacte de la reconversió

Com s’ha vist, l’adopció d’eines digitals en les empreses periodístiques ha incrementat la necessitat de reciclatge per part de molts professionals. Com assenyalen Billón i altres -i exemplifica el Daily Telegraph-  les TIC no només requereixen treballadors més qualificats, sino que els cal capacitat d’aprenentatge, el que els converteix progressivament en treballadors més productius en la mesura que es tornen experts en l’ús d’aquestes eines.

Aquest canvi, però, sovint ha estat traumàtic. En el casl del Daily Telegraph del 2008, molts treballadors van deixar la feina o van ser acomiadats en no poder-se adaptar als seus nous llocs de treball. D’altra banda no cal oblidar que la del periodista s’ha convertir en les darreres dècades en una professió àmpliament precaritzada. Especialment en aquesta crisi, la reconversió no s’ha acompanyat d’una major inversió en persones i adaptació al canvi, sino que s’ha obligat a molts treballadors a ampliar les seves tasques sense una major retribució.

En aquest sentit cal remarcar la importància de la formació en aquest procès de canvi. No ja tan sols pel que fa a les tasques diàries, sinó aprendre una nova cultura del treball i de gestió de l’empresa. Les empreses periodístiques són intensives en l’ús de TIC i sembla que estaran sempre obligades conviure amb el canvi continu per tal de continuar sent productives, això és, per tal de sobreviure.

BIBLIOGRAFIA:

Billón, M.; Lera, F.; Ortiz, S. (2007). Evidencia del impacto de las TIC en la productividad de la empresa. ¿Fin de la “paradoja de la productividad”?. Cuadernos de Economía. Vol. 30. Núm. 82, enero-abril 2007, pp. 5-36.

Salaverría, Ramón y Negredo, Samuel. (2008). The Daily Telegraph: el modelo de referencia. Sala de Prensa. Vol. 6 (núm. 127). Recuperat 1 de novembre de 2014, a http://www.saladeprensa.org/art1000.htm

Sweney, Mark. (2014). Telegraph to use digital content as backbone of paper. The Guardian. Recuperat 1 de novembre de 2014, a http://www.theguardian.com/media/2014/oct/07/telegraph-overhaul-editorial

The Wealth of Networks

Aram-Bartholl-What-Is-Dada

“The networked information economy also allows for the emergence of a more critical and self-reflective culture. In the past decade, a number of legal scholars have begun to examine how the Internet democratizes culture.Following this work and rooted in the deliberative strand of democratic theory, I suggest that the networked information environment offers us a more attractive cultural production system in two distinct ways:

(1) it makes culture more transparent,
and (2) it makes culture more malleable.

Together, these mean that we are seeing the emergence of a new folk culture—a practice that has been largely suppressed in the industrial era of cultural production— where many more of us participate actively in making cultural moves and finding meaning in the world around us. These practices make their practitioners better “readers” of their own culture and more self-reflective and critical of the culture they occupy, thereby enabling them to become more selfreflective participants in conversations within that culture.”

Yochai Benkler: ‘The Wealth Of Networks’
Imagen: ‘Wat is Dada? – reaction piece’, de Aram Bartholl

Arte y comunidad, el nacimiento de ‘lo bohemio’

Featured image

“En el mundo griego, la manifestación de lo divino estaba en las esculturas y en los templos, era en la gran escultura donde lo divino se representaba visiblemente en figuras humanas moldeadas por manos humanas.

(…) El arte cristiano de Occidente se justificaba en una unión última con todo el mundo de su entorno, realizaba una integración evidente de la comunidad, la Iglesia y la sociedad, por un lado, y con la autocomprensión del artista creador, por otro.

Pero nuestro problema es precisamente que esa integración ha dejado de ser evidente y, con ello, la autocomprensión colectiva del artista ya no existe (y no existe ya en el siglo XIX). Ya entonces comenzaron los grandes artistas a sentirse más o menos desarraigados en una sociedad que se estaba industrializando y comercializando, con lo que el artista encontró confirmada en su propio destino bohemio la vieja reputación de vagabundos de los antiguos juglares.

En el siglo XIX, todo artista vivía en la conciencia de que la comunicación entre él y los hombres para los que creaba había dejado de ser algo evidente. El artista del siglo XIX no está en una comunidad, sino que se crea su propia comunidad con todo el pluralismo que corresponde a la situación y con todas las exageradas expectativas que necesariamente se generan cuando se tienen que combinar la admisión del pluralismo con la pretensión de que la forma y el mensaje de la creación propia son los únicos verdaderos.

Esta es, de hecho, la conciencia mesiánica del artista del siglo XIX, que se siente como una especie de ‘nuevo redentor’ (Immermann) en su proclama a la humanidad: trae un nuevo mensaje de reconciliación, y paga con su marginación social el precio de esta proclama, siendo un artista ya sólo para el arte.”

Hans‐Georg Gadamer en ‘La actualidad de lo bello’
Pintura: ‘La vida bohemia’ de Alfred Pagès.

Reportaje ilustrado sobre Etiopía en Jot Down

Hace un par de meses colgué unas cuantas fotos que hice en Etiopía en mi viaje con Oxfam Intermón. A raíz del viaje estoy trabajando en varios productos, el primero de los cuales se publicó hace un par de semanas en Jot Down Magazine. Se trata de un reportaje de Álvaro Corazón Rural, con el que viajé al país, que me he encargado de ilustrar.

Os cuelgo los dibujos aquí.

466bd-caminar_850